AUTOAVALUACIÓ

En la classe de  tecnologies de la informació i la comunicació hem tractat diversos temes i aspectes molt interessants i útils que són necessaris pel dia a dia. Molts d'aquests, els podrem aplicar a les aules, ja que són diferents maneres amb les que podrem educar als nens d'una manera més entretinguda i lúdica. 

Abans de comentar els aspectes treballats a classe, comentaré la idea prèvia que tenia sobre aquesta assignatura. Sincerament, jo no era molt partidària d'aplicar les noves tecnologies a classe, ja que crec que han tret massa importància als llibres en sí,  a l'explicació directe del professor als alumnes i, al contacte directe dels alumnes amb la natura. Però durant el transcurs d'aquesta classe, aquesta idea l'he canviat una mica, ja que crec que és necessari alternar els dos aspectes, tant les noves tecnologies, que són necessàries per l'actualitat, com els llibres i altres aspectes citats anteriorment, ja que l'educació ha de ser transmesa bàsicament pel mestre, el qual pot recórrer la natura per explicar els aspectes bàsics.

Un cop feta aquesta reflexió, faré una breu conclusió sobre els aspectes treballats a classe: la el blog i la wiki. Pel que fa al blog, no m'ha suposat gaire dificultat fer-lo, encara que el domino del tot, per tant, no l'he pogut fer de la millor manera possible. Tot i això, aquest no m'ha cridat gaire l'atenció, al contrari que la wiki, que si que m'ha semblat un treball entretingut i interessant ja que m'agrada molt més  el fet de treballar en grup. A més a més, els aspectes tractats a la wiki m'han agradat molt més que els treballats al blog, les competències emocionals i com evolucionen em criden molt l'atenció. 

Com a conclusió, crec que he pogut treure profit d'aquesta classe,  pel fet de valorar més les noves tecnologies treballant-les tant individualment com en grup. Espero, en un futur, poder transmetre aquests coneixements als alumnes, i ensenyar-los a treballar amb aquesta amb moderació i de manera correcte. 

Una experiència tecnològica

La creació d'un circuit elèctric és una activitat molt comú en els cicles de 5é i 6è de primària i, fins i tot, en els primers graus de l'ESO. 

En el meu projecte, vam haver de construir una maqueta de fusta, podia ser un carrer amb cases, un estadi de futbol, qualsevol espai on hi hagués llum per tal de poder fer aquest circuit. 

Amb aquesta activitat s'apren com van conectats els circuits, la importància que té la pila i aprenem que, depenent d'aquesta, l'intensitat i la durada de la llum varía.

 Aquesta activitat es porta fent durant molts anys, ja que és una manera simple i entretinguda de que els nens aprenguin i entenguin com són els circuits. Als nens d'avui en dia els hi és molt més fàcil, ja que estan totalment relacionats amb el món de la tecnología. 

Movemaker surf

Com podem veure, aquest vídeo ens mostra un seguit d'imatges mostrant-nos, d'una manera molt resumida, la història del surf. Al principi, hi ha un seguit d'imatges antigues on apareixen models de taules fetes de fusta molt simples, llargues i amples per aconseguir una gran estabilitat. 
A mida que va avançant el vídeo, van apareixent diferents personatges importants, com ara Jack o'neill, que va ser el creador dels neoprens. Tot i que al principi va ser molt criticat, no va tardar gaire en tenir un gran èxit. Aquest personatge apareix amb una transició impactant, el mateix efecte que va causar en el surf. Després d'aquest, comencen a aparèixer surfers que han marcat un abans i un després, com ara Bethany Hamilton, una noia que només amb 12 anys va ser víctima d'un atac de tauró, on va perdre un braç, però això no va ser motiu perquè abandonés el surf. Tot i haver patit aquest accident, amb perseverança i molt d'esforç, va tornar a ser campiona del món. La seva millor amiga, Alana Blanchard, també és un personatge destacat. Per representar aquesta amistat he utilitzat una transició en forma de cor.  Pel que fa al sexe masculí, no podia faltar en Kelly Slater. Aquest, ha estat diverses vegades campió del món. És conegut mundialment ja que ningú, en tota la història del surf, ha pogut aconseguir tants premis i primers llocs. Un altre personatge important és Gabriel Medina, un surfer jove amb molta iniciativa.
Per últim, al final del vídeo apareix una fotografia meva i del meu pare on mostra que jo des de petita he estat relacionada amb el món del surf, ja que la meva família sempre n'ha format part.

Com a conclusió, cal destacar que aquest vídeo consta de la combinació d'imatges i música, acompanyat d'algunes transicions. Fer aquest vídeo a partir de movemaker no m'ha suposat cap dificultat ja que a primària ja ens van ensenyar a utilitzar-lo. 

Efectes audiovisuals en Lords of dogtown

Per analitzar alguns efectes audiovisuals he escollit una seqüència d'escenes de la pel·lícula Lords of dogtown:

http://www.youtube.com/watch?v=wrpnOlJsiu0

Durant aquest vídeo, podem veure l'ús constant de travellings. Per una banda, veiem que s'utilitza el travelling de seguiment, que el podem veure en moments com quan un dels nois està patinant al inici del vídeo, o quan al final d'aquest un altre noi està fent surf.  A inicis del vídeo identifiquem un travelling ciruclar, on es centra en un dels moviments del skater. Constantment veiem el travelling d'acostament. Un exemple pot ser a l'inici del video, quan s'acosta als skaters. 

També fa ús de diferents tipus de pla. Com ara el pla normal Al inci del vídeo. També fa ús del primer pla quan enfoca a un dels skaters.  El primeríssim primer pla es pot veure quan enfoca en primer pla els peus dels skaters. 

Pel que fa als angles, en la majoria de casos podem veure l'angles normal. Però també se'n troba d'altres, com l'angle contrapicat, en el moment que enfoca al skater en la piscina.  I per últim, al final del vídeo podem veure un angle contrapicat, enfocant a un skater anant amb la taula de surf. 

El llenguatge audiovisual

El llenguatge audiovisual és tota aquella comunicació que es transmet a través dels sentits de la vista i de l'oïda. El tema audiovisual és considerat un art en la publicitat, el periodisme, la televisió, el cine, i avui en dia fins i tot en la web. El llenguatge audiovisual pot ser des de una imatge estètica a una dinàmica, i fins i tot un so. Amb tots aquests aspectes ens podem arribar a comunicar amb un receptor, que escolti o observi.

 

Pel que fa al sentit de la vista, en el llenguatge audiovisual cal destacar els diferents plans que hi han: Gran pla, pla general, pla normal, pla americà, pla mig, pla mig, pla mig curt, primer pla, pla detallat i primeríssim primer pla. A continuació us posaré una imatge en la qual es troben tots aquests: 

  El llenguatge audiovisual és tota aquella comunicació que es transmet a través dels sentits de la vista i de l'oïda. El tema audiovisual és considerat un art en la publicitat, el periodisme, la televisió, el cine, i avui en dia fins i tot en la web. El llenguatge audiovisual pot ser des de una imatge estètica a una dinàmica, i fins i tot un so. Amb tots aquests aspectes ens podem arribar a comunicar amb un receptor, que escolti o observi.

Pel que fa al sentit de la vista, en el llenguatge audiovisual cal destacar els diferents plans que hi han: Gran pla, pla general, pla normal, pla americà, pla mig, pla mig, pla mig curt, primer pla, pla detallat i primeríssim primer pla. A continuació us posaré una imatge en la qual es troben tots aquests: 

El llenguatge audiovisual és tota aquella comunicació que es transmet a través dels sentits de la vista i de l'oïda. El tema audiovisual és considerat un art en la publicitat, el periodisme, la televisió, el cine, i avui en dia fins i tot en la web. El llenguatge audiovisual pot ser des de una imatge estètica a una dinàmica, i fins i tot un so. Amb tots aquests aspectes ens podem arribar a comunicar amb un receptor, que escolti o observi.

Pel que fa al sentit de la vista, en el llenguatge audiovisual cal destacar els diferents plans que hi han: Gran pla, pla general, pla normal, pla americà, pla mig, pla mig, pla mig curt, primer pla, pla detallat i primeríssim primer pla. A continuació us posaré una imatge en la qual es troben tots aquests: 

  

Seguint en l'àmbit de la vista, podem destacar també diferents angles: l'angle central,  picat, el normal, el contrapicat,  i el nadir. Els podem veure representats a la imatge següent: 

Pel que fa al travelling (moviment de la càmera sobre el propi eix que sempre avarca el mateix angle), podem veure diferents tipus:

• Travelling de seguiment
• Travelling vertical
• Travelling d'apropament
• Travelling d'allunyament
• Travelling circular

A continuació tractarem els efectes en la vista, com ara la il·luminació. Els efectes que podem destacar d'aquesta són:

 

• Suau: S'utilitza en programes de televisió, ja que és un tipus de llum menys agressiu per l'ull. Destaca el color i l'aspecte homogeni.
• Dura: Es dóna més protagonisme al contrast i a l’ombra. S'utilitza en les pel·lícules de por.

Ara veurem una imatge on ens mostren els diferents efectes que poden provocar els tipus de llum:

A continuació esmentaré les característiques de la il·luminació bàssia:

• Principal: És la més potent. Es situa a uns 40º ( per l'home, ja que destaca un aspecte robust) i 30º per la dona, ja que disminueix les arrugues).
• Contra: Serveix per separar l'individu del fons.
• "Relleno": És el contrari a disminuir ombres. Té la meitat de potència que la il·luminació principal.
• Fons: S'il·lumina el fons, està al costat oposat de la llum principal.

L'educació i el cinema

La motivació cap al cinema es genera bàsicament veient-lo. Molts especialistes intenten fer entrar als nens y adolescents a aquest món a través del que ells anomenen "bon cinema".
Si apliquem a l'aprenentatge del cinema els principis fonamentals de la didàctica, cal tenir en compte que: 

• Des de ben petit, és important que el nen ja estigui a prop del cinema, ja sigui per la televisió, o assistint a sales cinematogràfiques amb els seus pares.

• S'ha de començar veient pel·lícules entretingudes, l'adequada per a cada edat. La visió i la idea per lúdic i festiu varia segons l'edat, la cultura i la condició. Els més petits prefereixen els dibuixos animats. Disney pot ser un bon indicador. Els seus llargs metratges i els curts tenen el dinamisme, color, música, canvi d'acció i estímuls necessaris i suficients per atreure'ls.

• Com tot procés d'aprenentatge, s'accedeix millor al coneixement anant del que és conegut al que és desconegut. Les aventures i la fantasia estan més a prop dels nens.

• Si volem que a una persona li agradi el cinema, o la lectura, no li hem de posar Antonioni ni a llegir Dostoievski d'entrada. S'ha d'anar del que és més fàcil al que és més difícil. Podem veure-ho en un exemple viscuts per nosaltres mateixos quan érem petits: ens avorria el que els hi agradava als pares. Per tant, s'hauria d'evitar començar per pel·lícules antigues per ensenyar els inicis del cinema. Hi ha pel·lícules molt divertides per els nens adolescents. Chaplin, per exemple.

• Com tot aprenentatge, necessita d'experiències, d'afectes, de motivacions, de fets...

 

Per tant, podem veure que l'aprenentatge del cinema pot ser un complement molt positiu si s'utilitza de manera correcta, ja que dóna la possibilitat als infants i adolescents de conèixer fets de manera divertida i lúdica.

Anàlisi dels plans, llums i moviments de la pel·lícula Secretos del Corazón

Pel que fa als moviments de càmera, hem pogut identificar molts d’aquests durant la pel·lícula. Els podem dividir en dos grups: per una banda, panoràmica,i per l’altra banda traveling.

PANORÀMICA

·         Panoràmica horitzontal:  Aquesta, l’hem pogut veure al inici de la pel·lícula, a diverses escenes del poble on viu la mare, com per exemple quan els nens van corrents pels carrers. 

·         Panoràmica horitzontal de seguiment: Es pot identificar a la primera escena de la pel·lícula, quan el protagonista va corrents pel camp.

·         Panoràmica vertical: Aquesta es troba justament al començament de la pel·lícula, dona inici a l’escena, quan fa un moviment ascendent del riu als troncs per on caminen els nens.

·         Des del punt de vista del protagonista.

TRAVELING

·  Avanti: Aquest  acostament de la càmera l’hem vist, per exemple, quan els nens estan  assajant l’obra de teatre a l’escola.

· Retro: Aquest distanciament l’hem pogut veure quan la tieta s’acomiada dels seus nebots al bus.

·Ascendente/Descendente: Aquest acompanyament del personatge s’ha vist en diferents escenes en que els nens estan al poble de la seva mare.

·   Lateral: Entre d’altres escenes, una d’aquestes és l’enfocament que se li fa al protagonista mirant per la finestra del bus.

·Zoom: Apareix constantment.

Un cop analitzats els moviments de càmera, farem referència als diferents plans que s’han produït.

·         Picat: Aquest tipus de pla es pot veure en l’enfocament que se li fa al professor quan estan a classe, donant així una perspectiva de superioritat.

·         Normal: Aquest pla es veu constantment, és el més utilitzat. Tot i així, podem anomenar una escena en que es produeix, l’escena en que els nens estan representant l’obra, l’enfocament que se’ls hi fa.

·  Contrapicat: Amb aquest pla es dona una perspectiva d’inferioritat. Es pot veure a la classe des del punt de vista dels alumnes cap al professor. 

Un cop analitzats els plans i els moviments de càmera, ens centrarem en la llum.

-          Llum natural: Aquesta és molt utilitzada
durant tota la pel·lícula, ja que la majoria 
d’escenes són gravades a l’aire lliure.
A partir d’això, podem veure diferents exemples,

com ara escenes gravades al poble on viu la mare,
com ara les trobades que fan els dos germans amb 
els amics d’allà, o altres escenes anteriors com
l’arribada del protagonista a casa, on viu amb
les seves tietes, es pot veure clarament l’entrada
de la llum natural de les finestres.

-          Llum frontal: Aquest tipus de llum no s’utilitza gaire. Ho podem veure en l’assaig de l’obra de teatre que fan els nens al principi de l’escena. I al final de la pel·lícula, on es fa la representació final d’aquesta obra.

-          Difusió de la llum: Aquest efecte és utilitzant en diferents escenes, amb la finalitat de crear ambients d’intriga i misteri. Com ara l’escena en que el protagonista i un amic estan mirant per la finestra d’una casa “embruixada”

Contrallum: També s’utilitza per crear escenes amb misteri i intriga. Es pot veure quan el protagonista baixa a buscar vi, a la casa del poble on viu la mare.

Ombres: Aquest efecte té la mateixa finalitat que els dos efectes anteriors. El podem veure en algunes escenes on el nen protagonista està a l’estable.

-          Llum artificial: Aquest tipus de llum no s’utilitza molt durant la pel·lícula. Però es pot veure en diferents escenes, com ara, en les dues escenes on es representa l’obra de teatre, o en l’escena en que el nen protagonista li encén la llum a l’avi i, aquest, li demana que l’apagui.