L'educació i el cinema

La motivació cap al cinema es genera bàsicament veient-lo. Molts especialistes intenten fer entrar als nens y adolescents a aquest món a través del que ells anomenen "bon cinema".
Si apliquem a l'aprenentatge del cinema els principis fonamentals de la didàctica, cal tenir en compte que: 

• Des de ben petit, és important que el nen ja estigui a prop del cinema, ja sigui per la televisió, o assistint a sales cinematogràfiques amb els seus pares.

• S'ha de començar veient pel·lícules entretingudes, l'adequada per a cada edat. La visió i la idea per lúdic i festiu varia segons l'edat, la cultura i la condició. Els més petits prefereixen els dibuixos animats. Disney pot ser un bon indicador. Els seus llargs metratges i els curts tenen el dinamisme, color, música, canvi d'acció i estímuls necessaris i suficients per atreure'ls.

• Com tot procés d'aprenentatge, s'accedeix millor al coneixement anant del que és conegut al que és desconegut. Les aventures i la fantasia estan més a prop dels nens.

• Si volem que a una persona li agradi el cinema, o la lectura, no li hem de posar Antonioni ni a llegir Dostoievski d'entrada. S'ha d'anar del que és més fàcil al que és més difícil. Podem veure-ho en un exemple viscuts per nosaltres mateixos quan érem petits: ens avorria el que els hi agradava als pares. Per tant, s'hauria d'evitar començar per pel·lícules antigues per ensenyar els inicis del cinema. Hi ha pel·lícules molt divertides per els nens adolescents. Chaplin, per exemple.

• Com tot aprenentatge, necessita d'experiències, d'afectes, de motivacions, de fets...

 

Per tant, podem veure que l'aprenentatge del cinema pot ser un complement molt positiu si s'utilitza de manera correcta, ja que dóna la possibilitat als infants i adolescents de conèixer fets de manera divertida i lúdica.